El president proposa els onze membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. L´engendre polític/cultural del 2009

De fet, pocs ho sabien, però el president Montilla va fer un regalet de Nadal a la ciutadania.
Ja fa un mes, l´Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat va fer pública, de forma molt tímida, la proposició dels onze candidats a savis que hauràn de remenar les cireres de la Cultura i l´Art a Catalunya en el futur immediat.

Sospito que l´estratègia de no haver esbombat immediatament als quatre vents la proposició dels nous savis, no és conseqüència de la timidesa que caracteritza al president.
Digueu me mal pensada.
La creació del Consell ha dut i durà controvèrsia.
Molts pensàvem que era inevitable un canvi en l´àmbit dels afers culturals/artistics a Catalunya. Creadors i col-lectius de vocació experimental que no érem sovint afavorits pel dit de la política, reclamàvem un Consell constituït per professionals de les arts, per evitar que l´atorgament de subvencions fos, com de costum, favorable als afins dels qui els hi toca governar.
Estàvem cansats de la torpor i el poc criteri dels funcionaris anomenats tècnics.
Jo fins i tot somiava que la Cultura i l´Art es divorciaven i repartien el patrimoni, part del qual servia per tirar endavant els meus projectes innovadors. Digueu-me somia truites. Mireu, ja m´ho dic jo sola: somia truites!!!
El regal de Montilla és un galimaties monumental.
La definició del Consell: un organisme pioner al sud d´Europa, organitzarà la política de suport a la creació artística i suposa la incorporació dels sectors de la creació a les plataformes d´accés i participació en la cultura.
Quina empanada, col-lega! Com les carmelites, el president i els seus escribes tampoc saben com descriure el seu engendre.
Pioner? Política de suport? Plataformes d´accés? Participació? Eh?
Total, per dir que s´afegeixen onze alts càrrecs al departament de Cultura de la Generalitat, no calia embolicarse tant. Però clar, també m´explico la cautela.
En temps de crisi i per no caure en una parrillada mediàtica com el pobre Benach, potser val més no dir les coses clares i esperar al fet acomplert. No sé, no soc política.
Però destinar un bon pessic del diner públic per pagar lis els sous als onze savis, em sembla molt qüestionable.
També em sembla qüestionable la parcialitat del càsting del Consell. Que jo sàpiga, no hi ha hagut concurs públic, per tant les persones hauran estat proposades per la patilla del president i dels seus assessors.
Voleu dir que no haurien pogut fer una llista un pel més coherent? No donava per més l´entorn socialista? Hi ha un advocat i no hi ha cap músic?
Es nota que els curriculums d´alguns savis també ho son, de patilleros.
No conèixo personalment a cap dels proposats, per tant, m´aventuraré a dir si els seus perfils em semblen prou solvents, imaginant mel´s a l´hora d´avaluar amb criteri innovador per recolzar un dels meus últims projectes.

http://www.digitalpowerpoetry.com/

Xavier Antich Valero: Potser el recolzaria.
Juli Capella Samper: Potser li semblaria interessant.
Jordi Coca Vilallonga: Potser te alèrgia digital, com quasi tots els novel.listes.
Manel Forcano Aparicio: No anem bé. Un doctor en Filologia Semitica?Eh?
Chantal Grande i Paumier: Galerista "añeja", col.leccionista...auxili!!!
Francesc Guardans i Cambó: Advocat. Ja està tot dit!
Silvia Munt i Quevedo: Potser no sap que existeix la poesia digital.
Marta Oliveres i Tortosa: Possiblement escombrarà cap a casa.
Pilar Parcerisas i Colomer: Guardem-se de crítics i teòrics!
Rosa Vergés i Coma: Potser el recolzaria.
Xavier Bru de Sala i Castells: Bé, almenys tenim alguna cosa en comú. Jo també em dic Bru. Encantada!

Havent vist que dels onze nomenats, només tres o quatre no em fan posar la pell de gallina si mel´s imagino amb el meu projecte a les mans, i donat que és evident que hi hauran pocs canvis en la estructura bàsica del funcionariat del Departament de Cultura de la Generalitat, que és on l´invent falla, evitaré presentar-me a les subvencions. Almenys un parell d´anys, per estalviar me enrabiades. No és qüestió d´anar perdent el temps i les energies.
L´oracle Zumzum diu que és millor veure les esgarrapades- que sens dubte n´hi hauran- des de l´exili. Al fi i al cap, per 4 euros i repartits com sempre...
Perquè tot i que la condició de membre del Consell és incompatible amb qualsevol càrrec polític o sindical, només una minoría sembla haver estat triada per les seves capacitats intrínsicament creatives. Els demès, són personatges que tiren a gris. Gestors polític-culturals triats especialment perquè no facin trontollar l´estructura, que és la que és.
I ja hi tornem a ser... al cap del carrer!

Link al PDF del document